Els pobles abandonats, font de coneixement
Escrit per Redactor Noticies el 21/09/2026
Els pobles abandonats no són només ruïnes ni paisatge en desús: són una font de coneixement per entendre com s’ha transformat el territori i per imaginar-ne el futur. Aquesta és la tesi de l’exposició Pobles Abandonats: claus per a la planificació estratègica del territori, presentada aquest dilluns a l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI), que recull set anys de recerca sobre prop de 1.500 nuclis de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Andorra i la Franja de Ponent.
Els pobles abandonats com a laboratoris a l’aire lliure
La mostra els planteja com a laboratoris a l’aire lliure des dels quals observar els processos d’ocupació del sòl, l’accessibilitat, la gestió dels recursos i les relacions entre el món rural i els centres urbans. No es tracta de recuperar indiscriminadament cada nucli, sinó d’entendre per què es van buidar i quines trajectòries han seguit. De fet, dels prop de 1.500 nuclis inventariats, 589 es troben en comarques de la demarcació de Lleida, amb el Pallars Jussà (130), l’Alt Urgell (108), el Pallars Sobirà (92), la Noguera (79) i la Segarra (53) al capdavant. Un 68% dels nuclis es mantenen vius tot i tenir menys de trenta habitants, un 20% estan abandonats i un 12% es troben en procés de recuperació o tenen usos estacionals.
El director de l’IEI, Andreu Vàzquez, ha subratllat el compromís de la institució i de la Diputació de Lleida amb l’anàlisi del despoblament per «afavorir un nou repoblament» del territori. La directora de l’Institut Ramon Muntaner (IRMU) i coordinadora del projecte, M. Carme Jiménez, ha defensat que les polítiques contra el despoblament respectin les particularitats de cada municipi: generar activitat és essencial per fixar població, i l’habitatge només és una solució real si va acompanyat d’un territori viable i amb oportunitats. Jiménez també ha reivindicat el patrimoni com un actiu que va més enllà de la conservació i una transició energètica amb equilibri territorial i consens local. Per la seva banda, la vicepresidenta de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (CCEPC), M. Jesús Llavero, ha resumit: «Sense comunicacions, serveis i ocupació, els municipis no poden tenir futur».
Un congrés internacional a l’IEC
El projecte, desenvolupat entre el 2019 i el 2026 sota els principis de la ciència ciutadana i la ciència oberta, es pot consultar al portal poblesabandonats.cat, amb una base de dades i un mapa de més de 23.000 recursos documentals. L’exposició, produïda per l’IRMU, la Universitat Autònoma de Barcelona i la CCEPC amb el suport de la Generalitat, l’Institut d’Estudis Catalans i l’IEI-Diputació de Lleida, està concebuda com una mostra itinerant.
La inauguració oficial tindrà lloc l’1 d’octubre en el marc del Congrés Internacional (DES)ABANDONAMENT. L’ordenació política a Europa i els seus efectes en les realitats locals contemporànies, que reunirà investigadors i especialistes a l’Institut d’Estudis Catalans de Barcelona fins al 3 d’octubre. Les sessions abordaran les causes i els models d’abandonament, les polítiques de repoblament i les possibilitats de les dades i els models predictius per anticipar escenaris i orientar les polítiques públiques.
7deRàdio Barcelona