El teatre no és dels joves, segons Reboot Cultural
Escrit per Redactor Noticies el 09/11/2026
L’interès dels joves per les arts escèniques existeix, però no acaba de traduir-se en un hàbit. L’estudi Reboot Cultural, impulsat pel Festival RBLS de Teatre Jove, conclou que el preu de les entrades, la dificultat de trobar amb qui anar-hi, una comunicació que no arriba als seus canals i la sensació que les sales són espais allunyats de la seva realitat condicionen l’assistència. La recerca, feta per L’Eclíptica amb el suport de l’ICEC, s’ha presentat aquest dilluns 9 de novembre a la seu de la SGAE a Catalunya i parteix de les aportacions de 183 joves en 13 taules de treball.
Reboot Cultural: les barreres es reforcen entre elles
El treball s’ha construït entre l’abril de 2025 i el març de 2026 amb participants de 15 a 22 anys de centres educatius, escoles d’arts escèniques i universitats de Barcelona, Granollers i Mataró, en sessions dinamitzades per un equip jove d’entre 20 i 25 anys i sense presència de docents. La mostra, de 138 noies i 45 nois, inclou un 55% d’alumnes amb formació escènica. Els investigadors adverteixen que les dificultats s’encadenen: una entrada cara, la necessitat de desplaçar-se, no trobar acompanyants o no saber si l’espectacle connectarà amb els seus interessos poden acabar aturant la decisió.
El preu és un dels obstacles més citats. El llindar que els grups consultats consideren assumible se situa habitualment entre els 10 i els 15 euros, i per sobre d’aquesta xifra cal un atractiu especial, com un repartiment popular o una producció de gran format. A més, els descomptes per a joves són desconeguts en més del 60% dels grups, i quan se’n coneix l’existència no sempre se sap com aplicar-los. La concentració de l’oferta a Barcelona i la coincidència de cicles i festivals amb períodes d’exàmens també hi juguen en contra.
La manca d’acompanyants pesa tant com els diners. L’assistència en solitari és poc habitual i, en els grups més joves, predomina la sortida en família. A això s’hi afegeix la percepció del teatre com un espai elitista, reforçada per un to formal o jerarquitzat en la comunicació. En canvi, compartir impressions després de la funció, les converses informals amb artistes, els assajos oberts i les visites entre bambolines desperten interès real.
Instagram, TikTok i el boca-orella són els canals on descobreixen i trien els espectacles, i segueixen més els perfils dels seus actors i actrius preferits que no els comptes oficials de les sales. Les webs dels teatres es consulten sobretot quan la decisió ja està presa, i hi ha un desconeixement general de fires i festivals. Pel que fa als gustos, demanen la «comèdia que fa pensar», crítica social, sàtira, teatre físic, dansa-teatre, circ contemporani, formats immersius i clàssics catalans ben produïts, i rebutgen els espectacles que tracten els anomenats temes de joves amb moralisme.
Juntament amb l’informe s’ha presentat el Manual d’activació de públic jove, elaborat per Marta Vilanova Bustos i Paula Granyer Burrassó, que ofereix deu pautes per a administracions locals i equipaments escènics: crear espais d’escolta abans de programar, teixir relacions continuades amb centres i entitats, cuidar l’acollida i incorporar el jovent a les decisions sobre la programació. Per avaluar els resultats, proposa mirar la repetició, la recomanació i la implicació, i no només les entrades venudes.
L’estudi s’emmarca en la desena edició del Festival RBLS de Teatre Jove, que se celebra del 6 al 20 de novembre de 2026 en onze municipis catalans. El programa complet i les conclusions de la recerca es poden consultar a rbls.cat.
7deRàdio Barcelona