7deRàdio
El poliamor és una filosofia de vida en la qual es decideix estimar diverses persones a la vegada de manera lliure, consensuada i ètica.
El poliamor ha generat tota mena de debats, i és innegable que ha propiciat la creació de pel·lícules interessants com Kiki, el amor se hace (2016), dirigida per Paco León, o Poliamor para principantes (2021) de Fernando Colomo, i de sèries revolucionàries a Netflix com Tú, yo y ella o Wanderlust. A més, també ha provocat que divulgadores sexuals i periodistes hagin escrit sobre el tema, com en el cas del llibre de Sandra Bravo titulat Todo eso que no sé cómo explicarle a mi madre (2021). Tot això, per posar-ne només uns quants exemples.
Actualment, a Catalunya es realitzen tallers, xerrades i esdeveniments amb aquesta temàtica i també existeixen col·lectius activistes que donen encara més èmfasi al poliamor. El boom d’aquest concepte també va dur TV3 a crear PoliAmor: la primera sèrie en català i en directe a través de l’Instagram Live (estrenada el 2018) i inclús fa un any Sense Ficció va emetre el documental Poliamor: més enllà de la monogàmia.
Una comèdia musical que fusiona la sàtira i l’humor customista
Amb l’anterior context mencionat, i amb aquest estil de vida que des de fa uns anys està d’actualitat, arriba a Barcelona El Poliamor és així (de complicat): la primera comèdia musical sobre aquest tema que s’estrenarà
el pròxim 18 d’octubre a l’Aquitània Teatre de Barcelona i estarà en cartell fins al 13 de novembre. (Les prèvies es faran del 14 al 16 d’octubre).
És curiós que des del naixement d’aquest tipus de relació amorosa als anys seixanta a Califòrnia han hagut de passar més de seixanta anys perquè a Barcelona dos autòctons amb àmplia experiència en les comèdies musicals com són Xavi Morató (dramat urg) i Gerard Sesé (compositor) s’hagin atrevit a fer una comèdia musical amb aquestes característiques.
L’obra, però, no és una crítica al poliamor ni a la monogàmia, ni a qualsevol altre pacte consensuat per viure les relacions amb normalitat. I és que a l’espectacle, mitjançant l’humor customista, la sàtira i fins i tot l’humor absurd, es mostra, més enllà de les relacions poliamoroses, tot el ventall de la manera actual de relacionar-nos: parelles obertes, cites a mansalva, la rellevància d’una aplicació com Tinder…
