Primera cobertura, primer derbi

Primeres vegades. Allò tan desconegut que ens espanta, sense saber-ne ni el resultat ni les conseqüències. Sovint, aquestes ocasions comporten dificultats, errors, problemes. Això és pot extrapolar de la meva primera cobertura al partit entre el Sants i el Sant Andreu.

Primera cobertura, primer derbi de la temporada. Per descomptat, no tot surt com un pot esperar: les presses i l’atenció són l’eina de control per al minut a minut; mentre que al camp ho eren el control i les ocasions, dominades a la primera part pel Sant Andreu. En el sentit de no funcionar, les ocasions quatribarrades no es van materialitzar, en part gràcies a l’esforç del primer protagonista, el primer molts jugadors que destacaran al llarg de la temporada: Guillem Castelló. El seu penal sobre Josu, la primera jugada important que un experimenta en persona, i tot al seu voltant s’accentua: l’atenció, els dubtes sobre la decisió arbitral, la tria de la targeta, els escalfaments dels suplents… és tot una corrua de situacions que s’activen immediatament després d’una jugada com aquesta. I llavors, el penal. Una jugada que canvia el partit. L’aturada de Castelló va transformar el Sants i li va donar esperances de donar un cop de gràcia, tot i no materialitzar-se.

La segona part implicava canvis, modificacions, qualsevol millora per tal de canviar el panorama. En termes de cobertura, és anar d’una banda a l’altra, tenir els noms a punt, saber qui entra, qui surt, què passa. I a mesura que el temps passa, els nervis augmenten. El joc es torna més agressiu, la grada clama i els nervis es viuen fins i tot a la banqueta. Malauradament, cap canvi al final dels noranta minuts. Un gol pot convertir-se en un esclat d’adrenalina i joia, però la seva absència pot ser sinònima d’un part ensopit, avorrit. En cap cas va ser el resum del derbi. Tots dos equips van lluitar, s’ho van deixar tot a la gespa de l’Energia, i van demostrar la seva igualtat, el seu esperit competitiu.

Bon regust d’aquesta primera experiència. Molt per aprendre i per veure. Propera parada, L’Hospitalet.